"ALÍCIA EN EL PAÍS DE LES MERAVELLES" de Lewis Carrol,

versió de Pascual Alapont, adaptació de Rosa Gavara

Representació el 12 de Maig de 2008 en el

Centre Socio-Cultural de L'Eliana

“El vostre grup no pot deixar de representar. Sou un exemple viu del que significa fer teatre escolar”
Amb aquestes paraules ens comunicava el nostre assessor que el grup de teatre “l’ IES LELIANA” era el primer seleccionat, dels sis grups que representarien obra, en la Mostra de CAIXA A ESCENA. La noticia ens omplí d’orgull i de satisfacció. Cal dir que en la nostra Comunitat n’eren més de trenta els grups participants. Tothom sentí, a sobre d’ esquena, la responsabilitat de no defraudar-ne i de complir amb les expectatives que es tenia de nosaltres.
“Alícia” de Lewis Carrol amb versió de Pasqual Alapont es va convertir en la segona pell de cadascú dels components del grup. Els seus carismàtics personatges cobraven vida sovint sense que ningú pogués afirmar quin de tots era el més important. A mesura que el moment de l’estrena s’acostava, era impensable veure l’obra en la seua totalitat faltant-ne, tan sols, un d’ells.
El nostre premi ha estat en poder presentar-la, en primícia, a companys i professors del nostre Institut; a familiars i amics en una segona representació i a la fi, ser el grup que va obrir, amb la seua representació, les Jornades de la Mostra de Teatre de CAIXA A ESCENA.
El nostre agraïment a tots els que han dipositat la seua confiança en aquesta activitat i ens han recolzat de forma tan desinteressada. (Rosa Gavara).

“M’ha agradat participar en aquesta obra. M’ha aportat experiència a l’hora de treballar en grup i ha afavorit la seguritat en mi mateix i la confiança d’actuar davant del públic” (Samuel Pérez Durán)
“M’ho he passat molt bé en teatre. He aprés a millorar, a posar-me dins del personatge i a aprendre dels meus errors” (Mireia De Miguel).

“Ha sigut una experiència nova i reconfortant. És el meu primer any en el Grup i espere que no siga l’última. Mai n’havia sentit tanta adrenalina com en el dia de l’estrena. Sóc una persona amb pànic escènic però crec que gràcies a l’Ocell Babau ha desaparegut. Aquest és un personatge, intrèpid i molt actiu, que es creu un “mil homes” tot i tenir un caràcter bondadós i tolerant. Crec que per això resulta graciós.

"El dia de l’estrena esteva aterrida; a l’eixir a l’escenari i veure tanta gent em deixà , per segons, sense poder articular paraula; però en dir la primera frase, la por s’esfumà i comencí a gaudir a tope del personatge. Els aplaudiments del públic ens ficà eufòrics. Això va ser el senyal de que tot havia anat bé” (Júlia Navarro)

“Per a mi el teatre és una experiència molt bonica, perquè pots traure la realitat de tots els personatges que portes dins de tu mateix, des de un nadó fins a un monstre. És una activitat divertida on coneixes molta gent i aprens a treballar en equip. Des d’ací us anime a tots a que ho proveu” (Ana Villar Giménez)

“El teatre ha significat una experiència molt agradable per a mi,perquè he conegut gent nova amb la que m’he relacionat d’allò més bé. Mai no m’havia sentit tan bé damunt d’un escenari. Una de les coses que més m’agrada és disfressar-me” (Natàlia Villar Giménez)

“Aquest ha sigut el meu primer any al grup de teatre i m’ha agradat molt. He aprés moltes coses i he fet molts amics. Si hem pregunten que si voldria continuar l’any que ve, la meua resposta seria “Sí” sense dubtar-ho ni un segon perquè m’ho he passat molt bé” (Inés Gómez Castelló)
“Ha sigut molt divertit i, com que era el meu primer any, al principi tenia molta vergonya, però després, em ficava en el paper i no m’enrecordava de que en tenia. Els meus personatges eren molt divertits i quan els interpretava tenia la sensació de que era el “Cuc” o el “Bessó” i no Neus” (Neus Fuster).

“Llevo más de veinte años trabajando en el mundo del espectáculo, aprendiendo de profesionales, y cuatro con el grupo de teatro del Instituto; gente joven y con muchas ganas de aprender, y, me encanta porque me ha llenado de energía para seguir trabajando muchos años más, para seguir superando los obstáculos que te pone esta profesión tan difícil y fantástica a la vez.
Espero que se rodeen de personas que les anime a seguir luchando, que esta ilusión que les proporciona el teatro no la pierdan nunca. Mi apoyo lo tendrán siempre y les doy las gracias por hacer que me sienta una más del grupo” (Anni Tébar)..

"¿Què es el teatro para mí? Es....ilusión, emoción, tensión y una explosión de sensaciones inexplicables.Sí, eso es. Todo eso es el teatro para mí" (Azucena Abril).
"Es imposible vivir la magia del teatro una sóla vez" (Pepa Alonso).
"Creo que una matrícula académica no te hace vivir el cúmulo de sensaciones que experimentas cuando participas en una obra de teatro. Y ¡Cuanta satisfacción cuando subes al escenario..!” (Guillermo Bonet).
“Lo más importante del teatro es trabajar en equipo. Así lo hemos hecho en nuestro grupo desde el principio” (Cota Marqués).
“Me gusta el teatro, me gusta actuar. Estoy en el grupo porque es divertido; hay buen rollo y siempre trabajamos en equipo” (Adrián García).